#1 VISIBILITAT

És un lloc comú afirmar que en els darrers anys les persones LGBTIQA+ hem guanyat visibilitat als mitjans de comunicació. També concloure que més visibilitat implica més respecte i acceptació social de les identitats i sexualitats dissidents. És innegable que la incorporació de persones LGBTIQA+ als discursos audiovisuals ha avançat paral·lelament a la consecució de drets socials en alguns contextos. I cal reclamar-ho. Però també és cert que la visibilitat alimenta els discursos reaccionaris, i que ser persona visiblement LGBTIQA+ ens posa, en certs moments, en situacions no segures i vulnerables. Amb tot això sobre la taula, ens preguntem: és la visibilitat l’única política possible a l’audiovisual queer? De quines altres polítiques de representació hem d’acompanyar-la? Com evitar les seves conseqüències negatives? I hi ha alguna política queer útil i interessant a la invisibilitat.

Mariona Borrull Zapata
Mariona Borrull és crítiqui de cinema per a Fotogramas i col·labora regularment amb Gara, Sensacine, El Cultural i Caiman. Li escoltareu setmanalment al Va de Cinema de Ràdio 4 i al Tot és comèdia de SER Catalunya. Sobre sèries, li llegireu a Serielizados, per a qui també copresenta el podcast d’anime Sopa de Miso, i li trobareu cada mes al Plaça Tísner de betevé. S’ha especialitzat en la cobertura de festivals de classe A, fet que compagina amb la programació del Festival Most i la gestió de la premsa per a l’Alternativa. És membri d’ACCEC, part del Comitè dels Ferotge i va ser Berlinale Talents 2022.


Albert Closas Oliveras
Albert Closas Oliveras (elle) té una llarga trajectòria i experiència en educació, tant formal com informal, a l’Estat espanyol i a Alemanya. Ha impartit tallers, conferències i xerrades a universitats, festivals feministes i altres espais de la comunitat LGBTQIAA+, amb una visió interseccional, centrant-se en identitats no-binàries, sexualitat, consentiment, antiespecisme i judaisme. Algunes de les seves reflexions es poden llegir a publicacions com La Directa o an.schläge. Actualment treballa com a mentore per a la creació de comunitats intencionals liderades per, i per a, gent jove jueva a diversos països del món.


Alejandro Gil
Alejandro Gil és graduat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i director de càsting de cinema i televisió. És secretari d’APDICE (Associació Professional de Direcció de Càsting d’Espanya) i impulsor de la comissió d’Igualtat, Diversitat i Inclusió de l’associació. Amb la seva sòcia Judith López funda LANE Casting el 2015, l’empresa de càsting que compta amb oficines i equips a Barcelona, ​​Madrid i Londres, sota la qual signen els seus treballs. Entre altres, destaquen “No Mataràs” de David Victori o, recentment, la sèrie d’Atresplayer pendent d’estrena “Red Flags”, un drama adolescent creat per Nando López, centrat en les vides sexuals i emocionals de quatre joves de la Generació Z i les seves experiències davant a la LGTBIfòbia, la gordofòbia o el racisme.


Juan José Sánchez-Soriano
Juan-José Sánchez-Soriano és Professor Ajudant Doctor a la Universitat Rey Juan Carlos (Madrid). Doctor en comunicació a la Universitat de Múrcia, compta amb diverses publicacions científiques d’impacte (revistes, congressos internacionals i capítols de llibre) a més de docència universitària i estades a diverses universitats, com la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), la University of Hull (UK) ) i la University of Southern California (Estats Units). Les seves línies de recerca estan centrades en cinematografia, ficció seriada, estudis culturals, recepció en audiències i estudis LGTB+.

  • González-de-Garay, Beatriz, Marcos-Ramos, María, & Angulo-Brunet, Ariadna. 2022. LGBT+ characters in original Spanish video-on-demand series. Sexuality & Culture, 1-19.
    Enllaç
  • Horak, Laura. 2018. “Visibility and vulnerability. Translatina world-making in The Salt Mines and Wildness.” En The Power of Vulnerability. Mobilising affect in
  • feminist, queer and anti-racist media cultures, editat per Anu Koivunen, Katariina Kyrölä i Ingrid Ryberg, 95-115. Manchester: Manchester University Press.
    Enllaç
  • Vaid-Menon, Alok. 2015. “Greater transgender visibility hasn’t helped nonbinary people – like me.” The Guardian.
    Enllaç
  • Heartstopper (Netflix, 2022-)
  • Simley (Netflix, 2022)
  • Aída (Telecinco, 2004-2014)
  • 7 Vidas (Telecinco, 1999-2006)
  • Física o Química (Antena 3, 2008-2011)
  • Buffy the Vampire Slayer (The WB i UPN, 1997-2003)
  • The Meeting of two queens (Cecilia Barriga, 1991)
  • High School Musical (Kenny Ortega, 2006)
  • The Danish Girl (Tom Hooper, 2015)
  • Villegas Simón, Isabel, Sánchez Soriano, Juan José, & Ventura, Rafael. 2023. ‘If you don’t “pass” as cis, you don’t exist’. The trans audience’s reproofs of ‘Cis Gaze’ and transnormativity in TV series. European Journal of Communication. Enllaç
  • Xena: Warrior Princess (Renaissance Pictures, 1995-2001)
  • Sherlock (BBC One, 2010-2017)
  • Schitt’s Creek (CBC Television, 2015-2020)
  • It’s a Sin (Channel 4, 2021)
  • Glee (Fox, 2009-2015)
  • La que se avecina (Telecinco, 2007-)
  • Call Me by Your Name (Luca Guadagnino, 2017)
  • Brunow, Dagmar. 2018. “Naming, Shaming, Framing? The ambivalence of queer visibility in audio-visual archives.” En The Power of Vulnerability. Mobilising affect in feminist, queer and anti-racist media cultures, editado por Anu Koivunen, Katariina Kyrölä i Ingrid Ryberg, 175-194. Manchester: Manchester University Press. Enllaç 
  • Steinmetz, Katy. 2014. “The Transgender Tipping Point.” Time. Enllaç
  • Verilybitchie. 2022. Why Queer TV is Getting Worse (vídeoassaig) Enllaç

més retrats