#3 PATIMENT

Els darrers anys s’han assenyalat les grans dosis de patiment i mort a què les persones LGBTIQA+ som sotmeses a les ficcions audiovisuals. El “síndrome de la lesbiana morta” n’és l’exemple paradigmàtic: la mort, sense justificació narrativa, de bona part dels personatges lèsbics que apareixen a les sèries de televisió. Alhora, representar el nostre patiment i la nostra mort també és un exercici necessari per a demostrar que la cis-heteronormativitat segueix regint les nostres vides, i encara, moltes vegades (i en molts contextos), les nostres morts. Com equilibrem la necessitat de representar el nostre patiment evitant que aquest impedeixi a les persones LGBTIQA+ de l’audiència imaginar un futur vivible? Com construir històries esperançadores sense oblidar-nos que el patiment continua existint fora de la pantalla?

AL-V
Alvie és artista i comunicadori i depèn del nom amb el que firmi, la identitat i la disciplina canvia. Com a Alvie viu el dia a dia i dirigeix i condueix el podcast ‘Queer up your life’ de Radio Primavera Sound, i co-presenta ‘Habitació 910’ a betevé amb Jordi Chicletol. Alvie és també part del col·lectiu cuir FUTUROA, responsables actualment del Sarao Drag, festa travesti que té lloc a la Sala Apolo. I aquí apareix Licorka Fey, su alter ego drag, máis galega cás galegas. I Alvie és AL-V quan el projecte és musical – eso incluye ser dj ocasionalmente. El 2021, AL-V publicava, de la mà del segell independent Sna! Clap! Club i produït per Marco Henri, el seu primer EP, ‘(non quero morrer)’, que versa entorn la mort i la por i el rebuig i el no entendre. AL-V segueix amb l’obsessió per la mort i actualment té en procés la continuació d’aquest EP.


Helena Parellada
Sóc l’Helena Parellada Gonzalo, els meu pronom és ella i podríem dir, que la meva personalitat està moldejada per sèries i pel·lícules, és a dir, m’encanta el cinema. Sóc graduada en Publicitat i Relacions Públiques i actualment estic fent un màster d’Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diversitat a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.  A part del cinema, m’encanta la sociologia i tot el que sigui observar per entendre el comportament humà. També sóc una apassionada dels estudis de gènere i sobretot dels estudis sobre Teoria Queer. Tot i que sona com si tingués deliris de grandesa, tinc la intenció de canviar el món a través del món audiovisual, creant històries més diverses i inclusives, on tothom se senti representat.


Víctor Ramírez
Víctor Ramírez Tur és doctor en història de l’art, comissari i mediador. Està intentant que la «disciplina» de la història de l’art sigui cada cop més un territori habitable i acollidor, ja sigui mitjançant la docència universitària a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona o a través de projectes de mediació i educació amb institucions artístiques. És col·laborador habitual del MACBA, on ha realitzat múltiples projectes d’educació. En els darrers anys ha treballat en la incorporació de narratives artístiques LGTBI a múltiples institucions de la ciutat, com el MNAC, el Museu Marítim de Barcelona o el centre LGTBI. Ha editat Duelos queer. El museu acompanya el plor i, juntament amb altres col·legues de la universitat, els llibres Corporalidades desafiantes: reconfiguracions entre la materialitat i la discursivitat i Subversions artístiques en règims autoritaris i altres formes d’intervencionisme estatal. Forma part del col·lectiu Que no surti d’aquí amb qui investiga sobre experiències i imaginaris intersexuals des de fa cinc anys i amb qui han estrenat l’obra de teatre Hermafroditas a cavall o la rebel·lió del desig.


Rafael Ventura
Doctor en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. És professor a la Barcelona School of Management. Forma part del grup de recerca CritiCC (UPF) i actualment participa en un projecte de recerca que analitza la representació LGBTIQ+ a la ficció seriada espanyola i la seva eficàcia en la reducció de prejudicis. Els seus interessos de recerca se centren en el paper dels mitjans de comunicació en la socialització de gènere i la sexualitat, els efectes mediàtics i la representació LGBTQ als mitjans de comunicació, temes sobre els quals ha publicat a diferents revistes acadèmiques. La seva tesi doctoral sobre els ‘LGBTI/Queer Media Studies’ va ser premiada pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC).

  • Disclosure: Trans Lives on Screen (Sam Feder, 2020)
  • Vegas, Valeria (2019). Vestidas de azul. Editorial Dos Bigotes.
  • Céline Sciamma, directora de pel·lícules com Naissance des Pieuvres (2007), Tomboy (2011) o Portrait de la jeune fille en feu (2019), entre d’altres.
  • We Are Who We Are (HBO, 2020).
  • Euphoria (HBO, 2019-).
  • Prisma (Amazon, 2022)
  • Heartstopper (Netflix, 2022-).
  • Crash (Paul Haggis, 2004).
  • Single All the Way (Michael Meyer, 2021).
  • Veneno (Atresplayer, 2020).
  • Rent (Chris Columbus, 2005).
  • Física o Química (Antena 3, 2008-2011).
  • Brokeback Mountain (Ang Lee, 2006).
  • Pose (HBO, 2018-2021).
  • It’s a Sin (Channel 4, 2021).
  • RuPaul’s Drag Race (VH1, 2009-).
  • Théo & Hugo, Paris 5:59 (Jacques Martineau i Olivier Ducastel, 2016).
  • Merlí: Sapere Aude (Movistar+, 2019-2021).
  • Queer As Folk (Showtime, 2000-2005).
  • The L Word (Showtime, 2004-2009).
  • (Non quero morer), EP de AL-V
  • Heartbreak High (Netflix, 2022).
  • Nomadland (Chloé Zhao, 2020).
  • Skam España (Movitar+, 2018-2020).
  • House of the Dragon (HBO, 2022-).
  • Ramírez-Tur, Víctor (ed.) 2022. Dols queer. El museu acompanya el plor. Editat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. ENLLAÇ
  • Galaxina, Andrea. 2022. Nadie miraba hacia aquí. Un ensayo sobre arte y VIH/Sida. Editorial El Primer Grito. ENLLAÇ

Cvetkovich, Ann. 2018. Un archivo de sentimientos. Trauma, sexualidad y culturas públicas lesbianas. Editorial Bellaterra.

més retrats