#4 HISTÒRIA

Les persones LGBTIQA+ no hem arribat ara al món. Tenim una història extensa, encara que, probablement, abans les nostres identitats es pensessin diferent, o utilitzéssim altres paraules. Amb les pantalles ens passa el mateix: carreguem amb una llarga història de representació audiovisual, que ens agradaria recórrer i discutir en aquest episodi. Com hem canviat durant aquests anys? És útil afirmar que la nostra representació ara és millor? Com contextualitzem cada pel·lícula, sèrie o documental al seu moment? I quins sentiments i idees van mobilitzar llavors, en comparació amb l’actualitat? En aquest capítol, sobretot, busquem donar espai a un diàleg intergeneracional fructífer, capaç de valorar, per la seva riquesa, tant allò d’antic com allò de nou, allò remot com allò proper.

Alberto Berzosa
Alberto Berzosa és Doctor en Història i Teoria de l’Art. Actualment resideix a Madrid i treballa com a membre del projecte “Estética Fósil” al CSIC. Treballa en l’espai on es creuen l’art contemporani, els estudis de cinema, els arxius polítics i el comissariat d’exposicions. És autor dels llibres “Cine y sexopolítica” (2020) i “Homoherejías fílmicas” (2014), ambdós publicats per l’editorial Brumaria.


Isa Luengo i Sofia Esteve
Isa Luengo i Sofia Esteve comencen a treballar juntes el 2019, coescribint i codirigint el curt de ficció “Perpetua Felicidad” (2022), produit per Aquí y Allí Films. Prèviament, Isa havia creat i codirigit el curt documental “La ciutat interior” (2017), presentat a l’IDFA i el Festival de Màlaga, entre d’altres. Per la seva banda, Sofia havia creat i codirigit el nou format televisiu “Follo Ergo Sum” (2016-2018) per betevé.

Actualment, desenvolupen “Los andares”, el seu pròxim curt de ficció, i “Els buits”, curt documental codirigit juntament amb Marina Freixa. Ambdós curts son sobre la memòria històrica LGBTI i de les dones durant el franquisme. També porten @la_calumnia, un projecte d’investigació al voltant de les genealogies LGBTI al cine.


David/Davinia Mateo
Em dic David Mateo (Davinia), tinc gairebé 7 anys i em considero un home cishomosexual amb una forta expressió queer i demisexual. Aquesta definició de mi mateixa m’ha dut el meu temps de recorregut personal i activista. Visc a soles amb el meu gat Spike des de fa 17 anys a L’Hospitalet de Llobregat, en l’àmbit professional em considero científica social: sóc politòleg especialitzat en relacions internacionals i interventora psicosocial. Actualment treballo en la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) com a tècnic de mentoria social. He sigut presidenta de la coral LGBTI Barcelona Rainbow Singers (BRS) entre 2019 i 2022.


Elodie Mellado
Formada en Comunicación Audiovisual en la Universidad Rovira i Virgili, trabaja desde 2012 en la plataforma catalana de VOD, Filmin, donde es coordinadora editorial y programadora. Desde 2020, programa también en el REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona y en 2022 se incorpora al equipo del Festival de Cine de Las Palmas de Gran Canaria en la sección Panorama España.

  • Rubin, Gayle. «Geologies of Queer Studies» Deviations. Duke University Press, 2011. 347-356. 
  • La Soga (Alfred Hitchcock, 1948).
  • La amiga de mi amiga (Zaida Carmona, 2022).
  • La novia ensangrentada (Vicente Aranda, 1972).
  • Vampyros Lesbos (Jesús Franco, 1971).
  • Els 5QKs.
  • Acció Super8.
  • José Romero Ahumada.
  • Mi querida señorita (Jaime de Armiñán, 1972).
  • Diferente (Luis Mariía Delgado, 1961).
  • Hedwig and the Angry Inch (John Cameron Mitchell, 2001).
  • Rent (Chris Columbus, 2005).
  • Bros (Nicholas Stoller, 2022).
  • El Diputado (Eloy de la Iglesia, 1978).
  • 20.000 especies de abejas (Estibaliz Urresola Solaguren, 2023).
  • Dustin (Naïla Guiguet, 2020).
  • El silencio es un cuerpo que cae (Agustina Comedi, 2017).
  • Playback (Agustina Comedi, 2019).
  • Titane (Julia Ducournau, 2021).
  • Anhell69 (Theo Montoya, 2022).
  • 120 Battements par minute (Robin Campillo, 2017).
  • Veneno (Atresplayer, 2020).
  • Fernán Navarro Beltrán. 
  • El camino de Moisés (Cecilia Barriga, 2004).
  • Cantando en las azoteas (Enric Ribes, 2022).
  • Maricones: El cine de Els 5 QK’S (Ricardo González, 2018).
  • Un día de amor (Ricardo González Sulbarán, 2021).
  • Mira, Alberto. (2008). Miradas insumisas: gays y lesbianas en el cine. Editorial Egales.
  • Las cosas del querer (Jaime Chávarri, 1989).
  • La corte del faraón (José Luis García Sánchez, 1985).
  • Utena (Chiho Saitō i Be Papas, 1997).
  • Actuació d’Ocaña I Camilo (Vídeo-Nou, 1977).
  • The Celluloid Closet (Rob Epstein, 1995).
  • Nosotrxs Somxs (RTVE, 2018).
  • Brokeback Mountain (Ang Lee, 2005).
  • La mala educación (Pedro Almodóvar, 2004).
  • Subrat, Piro (2019). Invertidos y rompepatrias: marxismo, anarquismo y desobediencia sexual y de género en el Estado español (1968-1982).
  • The Watermelon Woman (Cheryl Dunye, 1997).
  • Centre de documentació Ca la Dona (CDOC), arxiu activista de la memòria feminista a Barcelona.
  • Melero Salvador, Alejandro. 2013. “Hacia una historia queer de la televisión española. Ibáñez Serrador y los primeros intentos de representación televisiva de la homosexualidad”. Hispanic Research Journal, 14:6, 505-521. ENLLAÇ
  • Berzosa, Alberto. 2022. “El día que los cuerpos disidentes salieron a la calle, según José Romero Ahumada”. Filmoteca Española. ENLLAÇ
  • Alexandre, Lilly. 2022. “Cinema’s First Kiss Was Between Two Women” (vídeoassaig): ENLLAÇ

més retrats