El 1977, Ocaña baixava la Rambla de Barcelona ocupant l’espai públic amb el seu cos explícitament queer. Mentrestant, Ventura Pons rodava la que seria una de les escenes paradigmàtiques del seu documental Ocaña, retrat intermitent, estrenat un any després. Des dels temps del postfranquisme fins avui, la cultura pública, audiovisual, i també la cultura acadèmica han canviat, especialment tenint en compte els aspectes LGBTIQA+. Alguns d’aquests canvis se celebren, altres es discuteixen, i d’altres encara han d’arribar. 

Retrats Intermitents és un podcast al voltant de la representació LGBTIQA+ que vol reflexionar sobre aquests i altres assumptes. Per a això, en cadascun dels episodis posem sobre la taula tres perspectives –l’acadèmica, la creació audiovisual, i la cultura pública–, convidant a persones de cadascun d’aquests tres àmbits. Pensem en el contingut dels capítols com a ‘retrats intermitents’, converses al voltant de grans temes de les representacions culturals de les identitats i sexualitats no normatives: la visibilitat, els referents, el patiment, la història i la comunitat. Espais de calma, dubte i crítica on veus de l’acadèmia, la professió i l’audiència valoren el passat, present i futur de la nostra presència a les pantalles. 

Retrats Intermitents és una iniciativa de divulgació englobada a dins del projecte I+D+i de recerca LGBTIQ+Pantalles (PID2019-110351RB-I00), gràcies al finançament de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, mitjançant la Convocatòria Joan Oró d’Ajuts per al Foment de la Cultura Científica a Catalunya. 

Retrats Intermitents és possible gràcies a la participació entusiasta de totis lis convidadis. També del personal i les infraestructures dels estudis de ràdio de la Universitat Pompeu Fabra, Campus del Poblenou. Aquest projecte s’ha pogut dur a terme gràcies al finançament de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i l’equip de producció i gestió darrere d’aquesta iniciativa. 

A totis ellis, enviem una abraçada càlida i agraïda.